El principi bàsic de funcionament d'un microscopi estereoscopi implica l'ús de dues vies òptiques separades, una per a cada ull, que proporciona una visió binocular. Aquesta visió binocular permet al cervell percebre la profunditat i la tridimensionalitat, de manera similar al que experimentem amb els nostres propis ulls.
Aquí hi ha una explicació simplificada de com funciona un microscopi estèreo:
Camí òptic: el microscopi estereoscopi consta de dos camins òptics separats, un per a cada ull. Cada camí òptic inclou una sèrie de lents i miralls que manipulen la llum abans que arribi als ulls de l'observador.
Lents objectius: el microscopi estereoscopi té dues lents objectius muntades en una torreta giratòria. Aquestes lents estan dissenyades per oferir un augment baix i un camp de visió ampli. Capten la llum de l'exemplar i formen dues imatges lleugerament diferents, una per a cada ull.
Ajust interpupilar: La distància entre els nostres ulls, coneguda com a distància interpupil·lar, varia d'una persona a una altra. Els microscopis estereofònics solen tenir un mecanisme d'ajust interpupilar que permet a l'observador ajustar la distància entre els oculars perquè coincideixi amb la seva pròpia distància interpupilar.
Oculars: cada camí òptic té un ocular a través del qual l'observador mira. Els oculars augmenten encara més les imatges formades per les lents objectius i les dirigeixen cap als ulls de l'observador.
Vista binocular: com que els camins òptics estan lleugerament separats, cada ull veu una imatge lleugerament diferent de l'exemplar. Aquesta disparitat en les imatges és el que crea la percepció de profunditat i tridimensionalitat. El cervell integra les dues imatges per formar una única visió tridimensional.
Il·luminació: els microscopis estèreo sovint tenen sistemes d'il·luminació integrats, com ara la il·luminació incident (superior) o transmesa (inferior). Aquestes fonts de llum il·luminen l'exemplar, millorant la visibilitat i proporcionant contrast per a l'observació.
Enfocament i ampliació: el microscopi estèreo permet a l'observador ajustar l'enfocament augmentant o baixant les lents de l'objectiu. Alguns models també ofereixen capacitats de zoom, que permeten nivells d'ampliació variables per adaptar-se a les diferents necessitats.
En combinar la vista binocular, l'ampliació baixa i la percepció tridimensional, els microscopis estereològics són especialment útils per a tasques que requereixen una manipulació fina, dissecció o un examen detallat d'objectes més grans, com ara plaques de circuits, mostres geològiques, joies o mostres biològiques.