1. Ampliació: la funció principal d'una lupa és augmentar la mida d'un objecte o text per fer-lo més fàcil de veure. Aquest augment s'aconsegueix doblegant els raigs de llum amb la lent convexa. Quan la llum travessa la lent, es refracta o es doblega cap a dins, fent convergir els raigs de llum cap a un punt focal.
2. Distància focal: La distància focal és la distància entre la lent i el seu punt focal. En les lupes, la distància focal és relativament curta, generalment unes quantes polzades o centímetres. Com més curta sigui la distància focal, més gran serà l'ampliació aconseguida.
3. Punt proper: el punt proper és la distància més propera a la qual l'ull pot enfocar un objecte. A mesura que envellim, el punt proper tendeix a augmentar, cosa que fa que sigui més difícil centrar-se en objectes de primer pla. Les lupes permeten a les persones portar l'objecte a la distància del punt proper, permetent una visió clara i ampliada.
4. Imatge virtual: Quan un objecte es col·loca més a prop d'una lent convexa que la seva distància focal, es forma una imatge virtual al costat oposat de la lent. Aquesta imatge virtual sembla més gran i sembla estar més lluny de la lent que l'objecte real.
5. Ampliació angular: l'ampliació angular d'una lupa és la relació entre l'angle subtetent per la imatge virtual quan es veu a través de la lupa i l'angle subtetent per l'objecte quan es veu sense la lupa. Aquesta relació determina l'augment relatiu de mida que proporciona la lupa.
En mantenir la lupa a prop de l'ull i col·locar l'objecte dins de la distància focal, la lent crea una imatge virtual ampliada que sembla més gran i més clara per a l'espectador. Això permet una millor visibilitat i un examen més fàcil de petits detalls.
És important tenir en compte que l'augment real aconseguit depèn de factors com la curvatura i la potència de la lent, la distància entre la lent i l'objecte i la vista de l'espectador. Les diferents lupes poden tenir diferents propietats i poders d'ampliació per adaptar-se a diferents necessitats i tasques.