Els microscopis òptics utilitzen llum visible per veure mostres. A causa de la mida molt petita dels virus, normalment es requereix un microscopi amb un augment més gran per observar-los. Tanmateix, com que la mida dels virus és propera o fins i tot més petita que la longitud d'ona de la llum visible, això limita la resolució de l'observació directa dels virus mitjançant la microscòpia òptica. Per tant, per veure els virus amb més detall, sovint es requereix un microscopi electrònic.
Els microscopis electrònics utilitzen feixos d'electrons en lloc de raigs de llum i poden aconseguir una resolució més alta que els microscopis òptics. La microscòpia electrònica pot proporcionar nivells més alts d'ampliació i resolució de detalls virals, permetent als científics estudiar l'estructura i les propietats dels virus amb més detall.
La quantitat d'ampliació necessària per veure un virus depèn de la mida del virus i del nivell de detall necessari. Com que els virus sovint es troben en el rang de mida nanoescala, sovint es requereixen microscopis de major augment per observar-los.
Els microscopis de llum normalment proporcionen augments de 1000x a 2000x. Aquest augment és suficient per observar alguns virus més grans, com els grans virus d'ADN.
Tanmateix, per a virus més petits o on es requereixen detalls de major resolució, s'utilitza un microscopi electrònic. Els microscopis electrònics poden proporcionar un augment més elevat, sovint arribant a 100,000 vegades o més. Aquest gran augment pot proporcionar una visió més detallada de l'estructura i les característiques del virus.
És important tenir en compte que la magnificació no és l'únic factor que afecta l'observació de virus. La resolució també és un factor important, ja que determina la mida del detall més petit que el microscopi pot resoldre. Per als virus més petits, es necessita un microscopi amb una resolució més alta per capturar detalls més petits.