Un telescopi és un instrument òptic que utilitza lents o miralls i altres òptiques per observar objectes llunyans. Utilitza la refracció de la llum a través de la lent o la llum reflectida pel mirall còncau per entrar al petit forat i convergir per a la imatge, i després passar a través d'un ocular d'augment per ser vist, també conegut com "clairvoyant".
La primera funció del telescopi és augmentar l'angle d'obertura dels objectes llunyans, de manera que l'ull humà pugui veure detalls amb distàncies angulars més petites. La segona funció del telescopi és enviar a l'ull humà un feix molt més gruixut que el diàmetre de la pupil·la (fins a 8 mm) recollit per la lent de l'objectiu, de manera que l'observador pugui veure objectes febles que abans eren invisibles.
El 1608, Hans Liebersch, un òptic dels Països Baixos, va ensopegar amb una lent de dues lents que podia veure objectes llunyans amb claredat, i es va inspirar per construir el primer telescopi de la història de la humanitat. El 1609, el florentí italià Galileo Galilei va inventar el telescopi de doble mirall de 40x, que va ser el primer telescopi pràctic que es va utilitzar científicament. Després de més de 400 anys de desenvolupament, el telescopi s'ha tornat cada cop més potent i la distància d'observació s'ha fet més i més lluny.