La principal diferència entre els telescopis refractors i reflectors rau en la manera com recullen i enfocan la llum:
Telescopi refractor:
Un telescopi refractor utilitza lents per recollir i enfocar la llum.
Normalment té un tub llarg i segellat amb una lent objectiu a la part davantera que recull la llum i forma una imatge a l'ocular.
La lent de l'objectiu refracta (dobla) la llum, fent-la enfocar al punt focal.
Els refractors són coneguts per proporcionar imatges nítides d'alta qualitat i es veuen menys afectats per l'aberració cromàtica quan s'utilitzen vidre apocromàtic o ED (dispersió molt baixa).
En general, són més compactes, de baix manteniment i adequades per observar objectes celestes com la Lluna, planetes i estrelles dobles.
Telescopi reflector:
Un telescopi reflector utilitza miralls per reunir i enfocar la llum.
Normalment té un disseny de tub obert amb un mirall primari a la part inferior que recull i reflecteix la llum.
El mirall primari reflecteix la llum a un mirall secundari, que després dirigeix la llum cap a l'ocular, on es forma la imatge.
Els reflectors solen tenir obertures més grans i són molt adequats per a observacions del cel profund, com ara galàxies, nebuloses i cúmuls estel·lars.
En general, són més rendibles per a mides d'obertura més grans en comparació amb els refractors.
Els reflectors poden patir certs problemes òptics com el coma i poden requerir col·limació ocasional (alineació dels miralls).
Tant els telescopis refractors com els reflectors tenen els seus avantatges i desavantatges, i l'elecció entre ells depèn de les vostres preferències d'observació, pressupost i requisits. Val la pena tenir en compte factors com el tipus d'objectes que voleu observar, la portabilitat, les necessitats de manteniment i les limitacions pressupostàries a l'hora de prendre una decisió.