Els telescopis refractors i reflectors són dos tipus comuns de telescopis que utilitzen diferents mètodes per recollir i enfocar la llum, donant com a resultat dissenys i característiques diferents. Aquí teniu una breu visió general de les diferències entre els telescopis refractors i reflectors:
Telescopi refractor:
Disseny òptic: els telescopis refractors utilitzen lents per recollir i enfocar la llum. Tenen un disseny llarg i tubular amb una lent objectiu gran a la part davantera que recull la llum entrant i l'enfoca fins a un punt de l'ocular.
Trajecte de la llum: la llum entra al telescopi a través de la lent de l'objectiu, que refracta (dobla) la llum per convergir en un punt focal. L'ocular es col·loca a la part posterior del telescopi per ampliar i observar la imatge enfocada.
Avantatges:
Manteniment baix: els refractors estan segellats i normalment requereixen menys manteniment, ja que les òptiques estan protegides de la pols i els residus.
Bona per a vistes d'alt contrast: sovint proporcionen imatges nítides i de gran contrast, especialment quan s'observen objectes celestes com la Lluna i els planetes.
Obstrucció mínima: com que els refractors no tenen un mirall secundari, tenen un camí sense obstruccions per a la llum, donant lloc a un millor contrast i imatges més nítides.
Limitacions:
Cost: els refractors d'alta qualitat poden ser més cars a causa de la precisió requerida en la fabricació de lents de qualitat.
Aberració cromàtica: alguns refractors pateixen aberració cromàtica, que provoca serrells de color al voltant dels objectes brillants. Això es pot minimitzar o eliminar amb recobriments de lents especialitzats o dissenys apocromàtics.
Telescopi reflector:
Disseny òptic: els telescopis reflectors utilitzen miralls per reunir i enfocar la llum. Tenen un tub més curt i ample amb un mirall primari còncau a la part inferior i un mirall secundari pla o corbat a la part superior.
Trajecte de la llum: la llum entra al telescopi a través d'un forat al costat del tub, colpeja el mirall primari i es reflecteix en el mirall secundari cap a l'ocular situat al costat o a la part posterior del telescopi.
Avantatges:
Rentable: els reflectors solen ser més assequibles per la seva mida d'obertura en comparació amb els refractors.
Sense aberració cromàtica: els reflectors no pateixen aberració cromàtica ja que no utilitzen lents.
Versàtil: els reflectors són adequats per observar objectes febles del cel profund com galàxies, nebuloses i cúmuls estel·lars.
Limitacions:
Manteniment: els reflectors requereixen col·limació ocasional, un procés d'alineació dels miralls, per garantir un rendiment òptim.
Obstrucció: el mirall secundari i la seva estructura de suport introdueixen una obstrucció central, reduint el contrast i possiblement provocant pics de difracció al voltant dels objectes brillants.
Més sensible a les condicions ambientals: els reflectors són més susceptibles a la pols i altres contaminants que s'assentin als miralls, cosa que pot afectar la qualitat de la imatge.
Tant els telescopis refractors com els reflectors tenen els seus propis avantatges i desavantatges. L'elecció entre ells depèn de factors com ara les vostres preferències d'observació, el pressupost i els objectes desitjats per observar.